Econcult: Área de Investigación en Economía de la Cultura y Turismo

Les Societats Musicals, un recurs per a aprofitar

()
Les Societats Musicals, un recurs per a aprofitar
Descargar PDFTipo: Artículo divulgación
Book: Arriben Bandes
Editor: Museu Valencià d'Etnologia
ISSN: 978-84-7795-649-5

L’existència de les Societats Musicals a València, constitueix, sense dubte, el fenomen cultural diferencial valencià més singular, tot i que les ciències socials i en general l’acadèmia li ha parat poca atenció. La literatura més seriosa es escassa i el tractament habitual ha estat més històric i descriptiu que interpretatiu. El que és cert és que a hores d’ara no existeix una teoria consistent que explique amb arguments causals convincents, per què a València, l’existència del fenomen associatiu musical es manifesta de manera tan global, de forma tan capilaritzada sobre el territori i de forma tan tranversal, social i generacionalment. Quan es recorreix a la idiosincràsia del valencians, el gust per la música o el clima és que no tenim hipòtesi plausibles. Des del punt de vista de la demanda sols tenim indicis sobre la quantitat de música festera que la nostra tradició de festes exigeix (però probablement això ve també explicat per l’existència prèvia de bandes), així com el fet de que la formació musical és un desig fort i creixent del valencians i les valencianes. Com ja hem reportat a altres textos, l’origen de les Societats Musicals cal rastrejar-los a la primera meitat del segle XIX on les convulsions polítiques i socials es van reflectint en els diferents noms que aquestes adopten; «Primitiva», «Nova», «Vella» arreplegant les diferències adscripcions polítiques dels seus components. La consolidació de les Bandes expressa fenomens de caire diferenciat, des de reconversió de bandes d’origen militar, fins a iniciatives liderades per canonges, mestres de capella o organistes de parròquia. Com molt bé expressa E. López Chávarri: las bandas de música tienen una tradición formada por múltiples elementos, tan heterogéneos como el teatro, la Iglesia, los gremios, los partidos políticos y un largo etcétera. Amb aquesta perspectiva històrica sembla clar que en tots els casos són fruit de l’esforç associatiu de les parts més dinàmiques o civilment més actives del teixit ciutadà en combinació amb una demanda popular de música que s’associa a qualsevol ritus festiu

Universitat de València. Facultad de Economía

Departamento de Economía Aplicada

Despacho 2P05 (2º piso)

Avinguda Tarongers s/n 46022 València